En aquesta campanya electoral, uns partits polítics proposen derogar la reforma laboral, altres partits proposen modificar-ne part, i uns altres deixar la reforma laboral com està ja que la consideren positiva, i incideixen a seguir fent més reformes, seguint les recomanacions que vénen de fora. Seria interessant refrescar la memòria i recordar en què va consistir exactament la reforma laboral (reformes laborals, perquè n’hi va haver més d’una) perquè tots puguem saber què comportaria derogar-la, què significaria modificar-la en part i que implica mantindre-la i ampliar-la.
Les reformes han promugut l’augment de la precarietat laboral, la manera més senzilla de competir
Els partits que proposen la derogació de la reforma laboral haurien de deixar clar de quina reforma laboral parlen. Cal recordar que durant aquesta crisi econòmica no hi ha hagut solament una reforma laboral, sinó que n’hi ha hagut dues. En realitat, hi ha hagut diverses reformes parcials, separades en diverses fases. Per a aclarir-nos, podem dir que hi ha hagut dues fases que van significar grans reformes laborals, una fase de reformes en la legislatura 2008-2011, i una altra fase de reformes, de molt més impacte, en la legislatura 2011-2015. En ambdues reformes es van modificar moltíssims aspectes del món laboral, i aquests aspectes són en la majoria negatius per als treballadors i treballadores. Per tant, quan se’n proposa la derogació total, s’ha d’entendre que es refereix a la totalitat de les reformes, i quan se’n proposa la derogació parcial s’haurien de concretar els aspectes o parts que se’n volen derogar.
Per això cal recordar, perquè ningú no ho oblide, quins han sigut els principals aspectes i els seus efectes, en cadascuna de les legislatures, de les dues últimes grans reformes laborals.
Reial Decret Llei 10/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a la reforma del mercat de treball.
El Reial Decret Llei 3/2012, de 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral.
Els efectes d’aquestes reformes són conegudes per tots i totes. Les reformes han donat com resultat l’extensió de la precarietat laboral als treballadors i treballadores indefinits (els anomenats impròpiament “fixos”), ha augmentat la temporalitat a cotes mai existents, ha baixat els salaris i ha fet que s’hagen d’acceptar pitjors condicions de treball amb la mateixa remuneració. Tambien cal dir que no solament els qui tenen un treball estan molt pitjor que abans perquè han baixat els seus salaris, s’han empitjorat les seues condicions de treball, i han disminuït les seues indemnitzacions per acomiadament –les indemnitzacions actuaven com a escut que protegia davant els acomiadaments indiscriminats–, sinó que també els aturats han perdut prestacions. Una altra realitat és que s’està produint el repartiment de la poca faena que encara es manté de certa qualitat, per contractes de menys hores de treball, de mesos i fins i tot de dies o d’hores. Així, apareixen un nombre major de contractades i contractats i fa que semble que l’atur està baixant. Aquesta és la realitat inqüestionable.
És interessant i convenient que els treballadors i treballadores sàpien que les últimes reformes laborals possiblement han sigut les pitjors, les que més drets ens han fet perdre, però que no han sigut les úniques, perquè, de reformes laborals, n’hi ha hagut bastants. Curiosament totes amb les mateixes excuses, totes en contra dels drets els treballadors i treballadores, i totes amb els mateixos efectes reals: l’augment de la precarietat laboral, perquè aquesta és la manera més senzilla i barata de competir.
El més important de totes aquestes reformes és comprendre que el que produeixen i suportem no són els efectes secundaris d’una teràpia necessària per a solucionar un determinat mal i que, per tant, són necessaris com a mals menors per a aconseguir guarir-nos, no. No és així. Aquests són els efectes principals d’una manera d’interpretar i d’entendre quins són els remeis a una determinada situació econòmica.
Així i tot, hi ha partits i col·lectius que opinen que les reformes han sigut positives. I ho justifiquen dient que si beneficia els seus, beneficia tots els altres. Anotem-ho i sapiem els qui defenen aquesta postura. I els qui en propugnen la derogació, que prenguen nota de totes les reformes i que obren en conseqüència. Nosaltres, des de la Intersindical Valenciana tenim molt clar que el camí passa per la derogació de les reformes laborals.
El Govern aprova que el Salari Mínim Interprofessional puge a 1.080 euros
Intersindical Valenciana va recórrer una sentència de 2020 del TSJ de la Comunitat Valenciana que el declarava nul
Se crea una plataforma unitaria de lucha que agrupa a todo el sindicalismo combativo del estado para defender los derechos de las repartidoras y repartidores